• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Els U16 fan un gran pas davant Químics

(crònica de D. Viña, entrenador dels U16) Quan un equip és superior quasi sempre guanya. Si a més sap patir gràcies a l’esperit de sacrifici i ajuda dels jugadors, aleshores no pot perdre. I si s’entrena amb el coratge i les ganes de tots el components de la plantilla i assistències massives el resultat només pot ser la victòria. I això és exactament el que va passar el dissabte al migdia al camp de La Laboral de Tarragona, un Químic que ha demostrat estar a un nivell superior al de seu amfitrió." Així resava la crònica del Químics sobre el partit d'anada a Tarragona, una crònica que va servir de motivació a tots els jugadors de l'equip infantil, el seu capità la va distribuir a tots els jugadors abans del partit, i de debò que va causar el seu efecte. Expedició complerta i 22 jugadors cap al camp del Químcs, l'antic líder, l'objectiu, la rivalitat, la ràbia i les ganes, bestial l'ambient amb jugadors callats durant tot el trajecte, gran xerrada tècnica per part dels entrenadors i nervis llògics de jugadors en formació conscients del que seria el seu gran partit important. Calentament ràpid, a dins tots a la distribució de les samarretes per part dels capitans, lectura motivadora per part de l'equip tècnic i es desperta tota la mala llet.

El capità treia foc pels queixals, els jugadors no podien estar quiets, la batalla acabava de començar. Quan els jugadors sortiren al camp es van plantar enmig formant una filera i abraçats, com un 6 nacions, desafiant l'equip rival, mostrant-los que no els seria gens fàcil guanyar-los i que venien a per la victòria. El Químics quan ho veu fa el mateix i la guerra està declarada. Fins i tot l'àrbitre s'acosta a les banquetes preguntant si hi havia un minut de silenci, li contestaren des d'allí que sí, pero pels futurs "morts en la batalla". Comença malament el partit pel nerviosissim CRT amb un Químics que els tanca en 22 pròpia i acaba fent la primera marca sense transformació. El capità segueix animant els seus i els impulsa a seguir jugant com ho fan totes les categories del Tarragona, a la mà i sense posicions estàtiques. COMENÇA L'ESPECTACLE, el públic local, inclús entrenadors de primera divisió del Sant Cugat i Barcelona es fregaven els ulls i felicitaven els tècnics visitants pel joc que practicava el Tarragona, ABC del Rugby, ruck guanyat, obertura ràpida del mig i fins a l'ala, si placaven, tornem-hi cap a l'altre costat, fins que entrava, van començar a caure les marques del visitant, l'equip contràri no donava crèdit al joc dinàmic i el canvi que havia experimentat tota la dinàmica del partit. Primera part i acaba el CRT amb un resultat guanyant per 5-10, 22 placatges realitzats, les sortides del 8 contràri anulades gràcies al gran treball d'entrenament anterior, i 15 rucks guanyats de 19 (impressionant la millora en aquest aspecte del CRT). Comença la segona part, el Químics surt a per totes, i després d'un error seu, la pilota es mou per les files del CRT com en les tocates que es practiquen a la Laboral i arriba a la zona de marca contrària. Allí s'acaba tot i el Químics desapareix durant bona part de la segona meitat. El Tarragona segueix amb l'espectacle i cauen, mitjançant tot tipus de penetracions ( de l'ala o del nostre 8), amb un mig inspirat i originant molta fluidesa al joc, 4 marques més amb dos transformacions. Al final el Químics treu el seu orgull i la seva qualitat i agresivitat i aconsegueixen una marca per part de la seva davantera. S'acaba el partit amb un joc molt dur, 10-34, fins que amb el final decretat per l'àrbitre fa que comenci la festa tarragonina, alegria de les grans ocasions (el Tarragona ha aconseguit sempre al camp del Químics, inclús el sènior va pujar a 1ª catalana contra el mateix equip no fa molts anys). Segueix la persecusió del líder encara que som conscients del difícil que pot arribar a ser. Però les intencions ja les sap casi tota la categoria.... El CRT és un equip duríssim, al que li costa moltíssim fer marca, amb placatges durs en defensa i una forma d'atacar que enamora els nostàlgics del rugby. Esperem que això sigui el futur del club i no deixin de jugar així. Enhorabona a tots els que colaboren en aquest equip. Salut i a entrenar!!!

CR Tarragona: 1 Regincós, 2 Kike, 3 Antonio, 4 Cristian, 5 Firmo, 6 Arturo, 7 Beltran, 8 Víctor, 9 Guillem, 10 Pau, 11 Revuelta, 12 Nico, 13 Jabito, 14 Juanda, 15 Rafa. Susbtitucions: Lembo, Marc, Christian, Ricardo i Samu.