• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

U16, un equip de llegenda

Campionat Catalunya Infantil 2a Divisió

Camp de Rugby Palau Sa Costa

GEiEG 10

VOLTORS CRT 24

(crònica de David V, entrenador dels U16) Us explicaré una bonica història de Rugby. El dia 6 de Setembre del 2011 es presentaren a la Laboral 7 valents de 14 i 15 anys dient que volien participar en el Campionat Infantil de Rugby de Catalunya, sabien perfectament que no n'eren prous, però els va donar igual. No sabem encara de quina manera ni forma, però 3 setmanes després n'erem 21. Ningun d'ells en tenia ni idea, als entrenadors els preguntaven per a què servien els pals, quants jugadors saltaven al camp, etc... les cares eren un poema. Primer partit, la Sanboiana, esperaven pallissa, ens quanyen tant sols de 4 marques, alguna cosa hi havia en l'esperit d'aquest equip... A partir de llavors, treball, treball i treball, dimarts i dijous no perdona casi ningú, altes i baixes de jugadors que no encaixen i al cap de uns quants partits es forma el veritable equip, plè d'esperit de sacrifici, de ganes d'aprendre, i sobretot, de guanyar, GUANYAR, a qui sigui i com sigui, mancances tàctiques i tècniques compensades amb esforç, dolor i honor.

Aquest equipet arriba a l'última jornada de la lliga regular amb opcions de quedar campió, després de guanyar als líders en camp contrari, Químics i Ceu tasten el sabor tarragoní redimint-se enfront la superioritat rival. Els ulls dels contrincants no donen crèdit, tots ells ens porten alrededor de 4 anys de feina a l'escola, però no importa, el cor el tenim més gros nosaltres, el Club Rugby Tarragona, des del passat dissabte un dels grans del campionat Infantil. L'equip amb més punts a favor i menys punts en contra, amb més victòries, i no esdevenint campió per una sanció el primer partit per aliniar un aleví, sí, un de més petit que compartia el coratge dels seus companys.

 

El dissabte es presentaren a Girona, juntament amb l'equip Aleví del CRT amb molt de futur, 17 valents, conscients de que la última setmana havien perdut 7 companys per lesió o per la famosa gastrointeritis que ha afectat tots els estaments del club, no importava, volien la lliga. A última hora i durant el trajecte, dos d'ells que no anaven molt fins des de feia uns dies, cauen en la famosa enfermetat i els és completament impossible jugar, un altre, no es recupera a temps de la seva lesió a l'abductor. En definitiva, 14 jugadors enfront del Geieg, un equip de grandissimes dimensions, amb 22 jugadors, i amb el segell de la catalunya nord, penetració i continuitat. Quan tocava sortir a calentar, l'equip contrari demana revisió de fitxes, els nervis es van fent palesos a l'expedició. L'equip contrari portava 20 minuts calentant, el nostre només ho va poder fer durant 14 minuts... sense poder calentar passades ni contacte.... els era igual, es van plantar al mig del camp en filera desafiant el contrari, un cop més el Tarragona plantava cara, aquest cop amb 14, amb jugadors que no jugaven normalment, amb pesos pesants de l'equip lesionats, sense calentar, res importava, volien guanyar....

 

Comença el partit amb una pressió asfixiant contrària, que per davantera ens tanca a la 22 pròpia, i d'una sèrie de fases arriba al min. 12 el 5-0 pel Geieg. A continuació el de sempre, a la primera que el Tarragona pot jugar a la mà i genera continuitat a la línia, és matador, així, passada a passada, amb l'ABC (fixo-passo-ajuda), arriba el primer try de Jabito al min. 24, "el vasco" torna a fer de les seves, no només de placatges durs viu aquest jugadoràs. 3 minuts després el CRT com sempre aprofita els errors contràris de manera contundent, des de la 22 pròpia el CRT mitjançant el seu sprinter Anderson, cabalga tot el camp esquivant 5 contràris fins depositar la pilota sota pals, bestial la velocitat del negre més famós del sud de Catalunya, la pantera del priorat. El Geieg comença a veure-li les orelles al llop i endureix el joc, l'agressivitat augmenta i es viuen autèntiques situacions de tensió, el Tarragona respon a les provocacions amb un altre try, aquest cop el d'un dels baluards del club, Nico, el que sempre busca els forats de la forma més inteligent, aquest cop en Pau si que la transforma, era el minut 31 i en 9 minuts el CRT havia fet 3 marques. Acabem la primera part amb un 5-17, pero amb un gran desgast a les nostres files. Les forces començaven a fallar...

 

Segona part, el Geieg surt a per totes, agresivitat i joc de davantera, res més, mols i rucks i pick'n go que no tenen efecte davant els gladiadors tarragonins, destrossats per la duresa rival, però apostant pel rugby champagne, contratac passant-la i combinant, A pesar d'això i per culpa d'un error clamorós del CRT, arriba la pilota per única vegada a l'ala rival, min. 9 de la segona part, marca, les alrededor de 200 persones que presenciaven el partit esclataren de joia. El Geieg es veia amb possibilitats de remuntar. A partit d'aquell moment tot resulta molt difícil de narrar, expulsió de Pau per corbata (quan el CRT n'havia rebut 3 de claríssimes i no se'n va pitar cap), expulsió de Javito per placatge alt (va placar al pit), 12 jugadors del CRT ontra 15 durant els últims 10 minuts, a una marca d'empatar el Geieg i proclamar-se campió.

 

Llavors apareix allò tant bonic que intentem explicar als jugadors, l'esperit del rugby, allò que fa aguantar no se sap com les embestides rivals, el Tarragona fa honor a la Escòcia del 78 parant les embestides angleses, a la renúncia al dolor, a mirar-se el pit i veure-hi l'escut pel que lluiten, a superar tot el que vingui i de la forma que sigui, placant a tot el que es mou, robant pilotes de formes inverosímils, jugadors destrossats que no saben d'on treure les forces i que per primer cop agraeixen la duresa dels entrenaments per aguantar en situacions límit. Tant sols un contracop, un cop de càstig, i al min. 71 de partit, Nicolas Francisquelo se'n va de 6 per plantar la pilota sota pals. El crit que sorgeix dels pares desplaçats, de l'equip tècnic, les abraçades dels jugadors, els plors son sensacions que mai oblidarem els que hi érem. En Pau remata la feina amb un bon drop 8 minuts després l'àrbitre marca el final, 10-24, guanya Tarragona. El que passa llavors és indescriptible, la victòria és nostra, les emocions fan que molta gent estigui de genolls al voltant del camp rendit per la tensió i la emoció. Esportivitat entre els equips, un molt bon tercer temps i la conjura per guanyar el play-off. El títol ens l'ha tret la federació, però el portem ben endins del cor.

 

 

CR Tarragona: Lembo - Gomis - Enric / Alejo - Firmo / Closa - Torrejón / Riki / Pau / Nico - Jabito / Andrey - Anderson / Juanda, EQUIP DE LLEGENDA.

 

Gràcies a totes i cadascuna de les persones que han ajudat a aquest equip a la fita que han conseguit, sense vosaltres no hagués estat possible. El play-off ens espera, no se si ho conseguirem, però de ben segur que un cop més ho donarem tot. Visca el CRT, visca Tarragona.