• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Benvinguts al Club Rugby Tarragona

La web dels Voltors

 
Partit amistós Fes-te soci
 

Crònica de LesVoltors davant el Shamrock

La última jornada, abans de les semis, va enfrontar al conjunt femení d’inef-Hospitalet- CRT contra les noies del Shamrock (Mallorca).El xiulet

Dos de dos i seguim creixent (S14)

Segona jornada de la 2ª divisió de Sub14 i ens tocava jugar fora, un desplaçament a Sant Boi de Llobregat per enfrontar-nos al UES B al Baldiri Aleu,

L'Escola, de dissabte a Granollers

Un gran dia de rugby Aquest dissabte els mes jovenets del Club Rugby Tarragona es van desplaçar a Granollers a gaudir de la segona trobada de la

Victòria de l'INEF-LH-CRT

Dissabte 9 de novembre, més aviat del que és habitual, les noies es preparen per encarar el que serà el quart partit contra les ja conegudes

Notícies i activitats

Derrota a Sitges (33-28)

El CRT perd a Sitges (33 - 28) i acabarà cinquè classificat la lliga regular de la Divisió d'Honor Catalana 2019.

Partit igualat el que es va veure el passat dissabte a Sitges. Dos equips amb dues propostes de joc del mateix estil s'enfrontaven amb l'objectiu d'aconseguir acabar amb la millor classificació possible de cara als creuaments dels playoffs pel títol de la DHC. Van començar dominant els locals, on els tres quarts avançaven una quantitat de metres excessiva gràcies a la seva velocitat de moviments i el seu ja característic joc de suport dinàmic. Fruit d'aquest control inicial, van anotar el primer assaig que va ser contrarrestat per dos cops de càstig transformats (7 - 6). Després, un nou assaig dels sitgetans va ser contestat pels Voltors just després de la posada en joc quan, en una indecisió de la defensa, en Sergi Reverter va recuperar la possessió de l'ovalada a pocs metres de la línia de marca i el joc a la mà dels tres quarts tarragonins va fer la resta per a que l'Óscar Puyo anotés (14 - 11). Els Voltors no van poder jugar ordenadament a camp contrari fins a les acaballes de la primera part, però els locals també van aconseguir assajar llavors, per tercera vegada, deixant el 21 -11 al descans.

A la represa, després de corregir la disposició defensiva i mantenint un ritme de joc més adequat al partit, el CRT es va fer amb el control del partit i van arribar els punts fins a capgirar el marcador. Primerament mitjançant un assaig d'Alejo Misol neutralitzat per un nou assaig local (26 - 18) i, després, sumant un cop de càstig transformat i un assaig anotat pel Joan Rojas, de nou, gràcies a la pissarra (26 - 28) quan quedaven 10 minuts de partit.

El final de l'enfrontament es va caracteritzar per les alternatives en el joc. El Sitges RC, obligat a remuntar, es va llençar a l'atac i va trobar recompensa al minut 75 amb l'assaig final (33 - 28), fet que va obligar als visitants a atacar a la desesperada la zona de punts rival. La superioritat numèrica gràcies a l'expulsió definitiva d'un jugador sitgetà va permetre al CRT tancar als locals dins de la seva zona de 22 però, finalment, l'atac tarragoní no va ser capaç de trobar la porta d'entrada a un nou assaig i la victòria es va quedar al Garraf.

La setmana que ve, el CRT rep el CEU en un partit que, des del punt de vista dels locals serà intrascendent, ja que, sigui quin sigui el resultat, no veuran modificada la cinquena posició que ocupen actualment, així que el partit de quarts de final pel títol de la DHC l'hauran de jugar a domicili.

Èxit de la jornada de LesVoltors

El passat disssbte 2 de març el Club Rugby Tarragona  gaudia d' una jornada de portes obertes organitzada per les jugadores del sènior femení. La diada era amenitzada amb jocs col.lectius, competitius i exercicis d'iniciació al rugbi que permetien divertir-se, cremar energia i passar un bona estona en grup.
Diverses noies i dones de diferents edats tastaven per primera vegada el rugbi, juntament amb un grup força nombrós format per jugadores de diferents categories del club,  des de sub12 a sènior, que deixava constància d'un imatge de germanor per enrecordar.
No es podia acabar el dia d'una altra millor manera que no fos amb el tercer temps per recuperar energies i informar a les noies interessades com continuar descobrint el rugby, sobre tots els dubtes i curiositats.
Pròximament es faran més jornades de portes obertes per totes aquelles dones amb ganes de noves experiències i de provar el rugbi.

 

Crònica del II TORNEIG CALÇOTADA

Diumenge 24 de febrer 2019

A menys d’un mes per el final de l’hivern, el dia ja presentava el temps ideal dels bons dies de primavera amb cel clar, bon sol i una temperatura agradable que iniciava la jornada de diumenge 24 de febrer amb el  II Torneig Calçotada que organitzaven els Old Vultures del Club Rugby Tarragona.

Aquesta segona edició del torneig per a veterans es disputà al Complex Educatiu de Tarragona “La Laboral”, per la propera edició esperem fer-ho al camp de Camp Clar. Destacar que l’objectiu a curt termini d’aquest torneig és creixent per ser un esdeveniment amb major nombre d’equips participants i que amb el temps comencin a venir clubs d’altres contrades de l’estat espanyol o dels països europeu. En aquesta jornada els equips que assistiren foren del territori català, iniciant la segona edició del torneig a les 10:30 del matí de diumenge.

Els clubs participants van ser els següents: Corralito Rugby Club , XV Matusalem Club Rugby Sant Cugat i  del Club Rugby Tarragona amb el seu equip Old Vultures; que està format per jugadors experimentats amb molts anys de rugby a les seves esquenes i també hi ha nous veterans per edat però relativament novells en quant als anys que porten jugant amb l’ovalada.

L’organització va distribuir els enfrontament entre els 3 equips segons un sorteig inicial, de forma que cada equip jugava 2 partits de 40 minuts (2 parts de 20 minuts) amb un total de 80 minuts jugats. Els partits va iniciar-se a les 10:30 del matí i finalitzaren aproximadament sobre l’una del migdia, permetent als veterans dels clubs citats tornar a gaudir del joc i retrobar-se amb vells amics.

Gairebé més de 60 jugadors i un bon nombre de seguidors van gaudir del joc dels veterans que es regia per les normes Oldie. Un cop més el Complex Educatiu de Tarragona es va convertir en una festa del rugby, una trobada de veterans que juguen amb l’ovalada sempre té un componen social que fa que el dia de rugby sigui especial.

 

Les cròniques “entremaliades” dels partits.

La mañana comenzó tranquila, a las 9:30 era la cita en el vestuario del CRT. Uno de los pocos vestuarios de rugby en Cataluña que cuenta con papel higiénico en caso de emergencia intestinal pre-partido (o pospartido).  Como siempre, se presentó primero la mitad del equipo. Después, intermitentemente, fue llegando el resto del plantel. Pero aún faltaba nuestra estrella, el número diez: Joaquín. Para los que no entienden mucho de rugby, el número 10 en el campo es que transmite el juego entre la delantera y los tres cuartos, por tanto una figura muy importante para el partido. Finalmente Joaquín llegó, pero nadie aplaudió, lo cual eso quiso decir que tan importante no era. El rugby es así, un deporte de equipo.

Después vino el momento del ritual de los vendajes previos al partido, que sirven más para cubrir los achaques de la edad que para proteger verdaderas lesiones. Pero estos tienen dos particularidades. Primero: Cuando salimos al campo parecemos el personaje de la  “La Momia” de la antigua película de Boris Karloff. Segundo: Como nadie sabe hacerse los vendajes como Dios manda, a pesar de tener cuatro médicos y un enfermero en plantel, este se cae a los cinco minutos de partido. Resumen: No sirven para nada.

Bueno, salimos al terreno de juego, que más que un campo de rugby recordaba al granito de los búnkeres normandos por su dureza (El CRT es un club ecologista no gasta agua para ablandar el campo). Empezaron los precalentamientos dirigidos por nuestro hombre del INEF, Jaume. Obviamente, y como manda el rugby de los veteranos, solamente entre un 45% y un 50% del equipo seguía los ejercicios que el dedicado profesor de educación física mandaba. Al culminar la etapa de calentamiento muchos ya estaban cansados y miraban hacia la zona del tercer tiempo. Pero aún faltaba lo mejor: El partido contra XV Matusalem de Sant Cugat.

Old Vultures Vs XV Matusalem Rugby Sant Cugat (0-5)

El arbitró, un joven que podría ser el hijo o el nieto de varios jugadores, dio el silbatazo de salida. Nuestra “estrella”, el apertura que llegó último, dio el chute inicial. Mientras la pelota dibujaba una extraña parábola en el aire que hasta hubiera sorprendido al mismo Isaac Newton, los jugadores que estaban debajo en el campo para recibirla corrían desordenados como las hormigas cuando les rompes el hormiguero con un palito. A los 00:00:58 de comenzar el partido ya hubo el primer cambio en el CRT. Matusalem mantenía al CRT en su propio campo con mucha dureza como el combate final entre Rocky Balboa y Apolo Creed. Su apertura, el número 10, curiosamente muy parecido a el verdadero Matusalem (Para los que no saben quien era Matusalem, este fue el octavo patriarca, hijo de Enoc, padre de Lemec y abuelo de Noé (quien fue el último de estos patriarcas. Según la Biblia vivió 969 años). No sabemos si este apertura tenía 969 años pero se sospecha que también podría rondar esa edad.

En el segundo tiempo el partido se puso más candente. Se empezaron a repartir sopapos, pisotones y uno que otro insulto de manera gratuita. Esto hizo que hubiera un rifirrafe entre un jugador de Sant Cugat que llevaba unos pantalones rojos que parecían los calzones de Superman y nuestra gran estrella del CRT “El negro” Joaquín . El árbitro, como si de una discusión de patio de colegio se tratara, puso orden rápidamente y los ánimos se calmaron.

Finalmente, el juego más ordenado y efectivo de Matusalem hizo que el marcador se ponga 1 punto por arriba del CRT. Los “Lilas”, como los llamaba el paciente árbitro, lucharon como verdaderos guerreros romanos hasta el final, haciendo honor al nombre de la ciudad donde tuvo origen el club en una tarde fría del otoño de 1987 (Lo de tarde fría y otoño es mentira. Habrá sido en una cantina después de la quinta ronda).  

Finalmente el partido acabó. Y como la espuma misma de la cerveza, los ánimos se calmaron y se hizo el clásico pasillo de honor, saludos, abrazos y algún que otro beso. Pero al CRT todavía le quedaba un partido más. Jugaría contra el equipo de argentinos nacido a principios del año 2000 llamado Corralito. Pero esa es otra crónica…

Perpetuado por L. Clavero con todo el cariño que el rugby y sus jugadores se merecen.       


 

Old Vultures Vs Corralito Rugby Club (0-5)

En el segundo partido la verdadera pulpa de CRT se vendió al equipo rival. CRT quedó huérfano de sus mentores y maestros argentinos, y quedó a merced de la providencia rugbistica. Sus estrellas, Pablo, Joaquim, Laureano y Osvaldo disfrutaron destrozando a quienes cinco minutos antes habían sido sus compañeros de equipo. No hubo bajas que lamentar salvo que Harry Potter casi pierde un ojo y Magi cayó como una bolsa de patatas a metros de los palos haciendo salta el sismógrafo del Institut Geografic Catalá. 

En el segundo tiempo, cuando ambos equipos tenían más CO2 en su sangre que O2, CRT en un acto épico, catódico y ochentero hizo entrar a HE-MAN, más conocido como "Oscar H". Pero no su espada ni todo el poder de Garyskull pudo contra la testosterona pampeana que siguió aplicando el rigor de su juego haciendo crujir las oxidadas articulaciones del viejo equipo tarraconense.

Y a pesar del óxido en una situación digna de haber sido revisada por el VAR los oxidados Vultures estuvieron a punto de igualar la contienda. Por una brizna de hierba no fue posible, pero en el caso de que el pasto no hubiera estado yermo de tan noble herbácea planta, esa marca no se hubiese escapado.

Cabr….pipipiiiiii... No me puedo sonar la nariz!!! Todavía saco sangre de ayer!!! Ya no hago más carreras, nadie me sigue. Qué no pilleis a un gordo corriendo...

Pero que me aclare... Corralito erais uruguayos o chilenos?

Crónica extreta de la conversa del grup Whasapp: Partits Old Vultures

Laureano, Eugenio, Raúl i Lluis

 

Corralito Rugby Club Vs XV Matusalem Rugby Sant Cugat (10-20)

El último partido jugado en el conjunto argentino y Sant Cugat tuvo un punto nostálgico. A muchos nos hizo abrir aquel cajón de los recuerdos en los cuales jugábamos en el patio del colegio jugando al "pilla pilla".  Fue como las tan conocidas y de moda "guerra de almohadas", nadie placaba eran todos abrazos (algunos hablan también de besos). El campo de hormigón del CRT, más parecido a un búnker normando que a un campo de rugby por su extrema dureza, hizo que muchos jugadores recurrieran al mágico spray enfriador que tenía en su poder nuestra fisioterapeuta. En los últimos minutos, cuando Osvaldo ya tenía hambre, Pablo apagó uno de sus motores y todos los del CRT estaban poniendo en práctica sus canticos de: “Birras! Al bar! Birras, birras!! Al bar, al bar!!, Biras, birras, birras!!! Al bar, al bar, al baaarrr!!!”, Sant Cugat hizo una marca decisiva casi caminando, definiendo un partido épico que quedará en los anales de historia.

Crónica feta per Laureano, extreta del grup Whasapp:  Partits Old Vultures

3er temps i Calçotada

Un cop finalitzats els partit i passats per les dutxes, tots els participants van gaudir d’un bon 3er temps de vermut amb diferents coses per picar i beure, així van fer temps per desprès passar a gaudir d’una bona calçotada.

Va ser un bon combinació d’àpat: asado argentino i calçotada catalana preparada per un gran mestre de la cuina a la brasa "Chef Marcelo".  

Els Old Vultures obsequiarem als nostre amics del Corralito Rugby Club i els XV Matusalem Rugby Sant Cugat amb porrons i Chartreuse, per practicar el domini del porró, però aquest domini porroner del Chartreuse es dels Old Vultures ho tenim molt per la mà.

En l’àmbit esportiu

En el nivell esportiu l’equip dels Old Vultures continua el seu aprenentatge, tenim que estar molt orgullós del paper fet al torneig, malgrat no sumar cap victòria; però sí podem dir que hem sumat en: experiència, capacitat de reacció, esforç d’equip i honor per defensar fins l’últim moment els colors.

En els dos partits ens va faltar efectivitat en l’atac, estàvem concentrats i en algun moment l’ocupació del camp no va ser del tot efectiva ni encertada. Ens faltà una mica més de lideratge en els davanters i en la línia, no vam aplicar les dinàmiques que entrenem en atac i vam resultar ser poc efectius en els agrupament de les entrades per part de davanters i en la línia que amb errades a la mà i alguna rifada innecessària de la pilota, ens provocà pèrdues de l’ovalada.

Cal destacar que va sofrir la falta d’efectius per dos motius. El primer perquè els argentins del nostre CRT (Joaquin, Pablo,Laureano y Osvaldo) es passaren al Corralito Rugby Club en el segon partit, els nostre companys ens ho van posar difícil. I el segon punt de falta d’efectius, el vam acusar a la segona part del partit disputat amb els amics del Corralito, que malgrat que els Old Vultures estabem mancats d’efectius degut a petites contusions i lesions, aconseguíem frenar-los.

Sincerament cal dir que no teníem el millor dia i aquesta era l’expressió que repetíem tots, i si fem autocrítica de com hem plantejat els partit. En atac ens ha faltat visió i organització, en defensa estàvem més pendents de l’ovalada que del bascular en defensa.

Tot suma i cal dir que ha estat una experiència positiva perquè ens han donat una lliçó per aprendre i no confiar-nos en la victòria. Cal dir que hem tingut en les nostre mans remuntar els resultats i que sols hem rebut una marca en cada partit, per part de dos equips molt experimentats. Es juga com s’entrena, com diu en Cesar, però també ens diu que de les derrotes també s’aprèn i que el més important es sortit dels partits amb el cap ben alt i haver sigut dignes rivals.

Crònica: Laureano Clavero & Mario Mariné

Calendari

 
Consulta la nostra agenda

Galeries

 
Totes les imatges del Club

Patrocinadors

 
Espònsors principals del Club Rugby Tarragona