• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Benvinguts al Club Rugby Tarragona

La web dels Voltors

 
Partit amistós Fes-te soci
 

Estrena de Les Voltors amb L'H

Arriba dissabte i, per fi podem tornar al que més ens agrada. No ha sigut l’inici de temporada més fàcil i, segurament, un dels que ha donat més

Victòria en l’estrena a casa (CRT 31-19 INEF Lleida)

El nois del Jason Randell aconsegueixen la primera victòria en la fase prèvia de la Divisió d’Honor Catalana exercint de local, un any més, al

Wheelchair Rugby

Tenim novetats, i es que des del club s'estan fent esforços per comptar amb una secció de rugby en cadira de rodes. Els entrenaments són al Pavelló

Victòria a la final (S14)

Els voltors sub-14 guanyen la final de la Lliga de tercera al Químics (48-17) Tant és amb qui juguis una final, sempre serà un rival difícil. Però

Notícies i activitats

Crònica del II TORNEIG CALÇOTADA

Diumenge 24 de febrer 2019

A menys d’un mes per el final de l’hivern, el dia ja presentava el temps ideal dels bons dies de primavera amb cel clar, bon sol i una temperatura agradable que iniciava la jornada de diumenge 24 de febrer amb el  II Torneig Calçotada que organitzaven els Old Vultures del Club Rugby Tarragona.

Aquesta segona edició del torneig per a veterans es disputà al Complex Educatiu de Tarragona “La Laboral”, per la propera edició esperem fer-ho al camp de Camp Clar. Destacar que l’objectiu a curt termini d’aquest torneig és creixent per ser un esdeveniment amb major nombre d’equips participants i que amb el temps comencin a venir clubs d’altres contrades de l’estat espanyol o dels països europeu. En aquesta jornada els equips que assistiren foren del territori català, iniciant la segona edició del torneig a les 10:30 del matí de diumenge.

Els clubs participants van ser els següents: Corralito Rugby Club , XV Matusalem Club Rugby Sant Cugat i  del Club Rugby Tarragona amb el seu equip Old Vultures; que està format per jugadors experimentats amb molts anys de rugby a les seves esquenes i també hi ha nous veterans per edat però relativament novells en quant als anys que porten jugant amb l’ovalada.

L’organització va distribuir els enfrontament entre els 3 equips segons un sorteig inicial, de forma que cada equip jugava 2 partits de 40 minuts (2 parts de 20 minuts) amb un total de 80 minuts jugats. Els partits va iniciar-se a les 10:30 del matí i finalitzaren aproximadament sobre l’una del migdia, permetent als veterans dels clubs citats tornar a gaudir del joc i retrobar-se amb vells amics.

Gairebé més de 60 jugadors i un bon nombre de seguidors van gaudir del joc dels veterans que es regia per les normes Oldie. Un cop més el Complex Educatiu de Tarragona es va convertir en una festa del rugby, una trobada de veterans que juguen amb l’ovalada sempre té un componen social que fa que el dia de rugby sigui especial.

 

Les cròniques “entremaliades” dels partits.

La mañana comenzó tranquila, a las 9:30 era la cita en el vestuario del CRT. Uno de los pocos vestuarios de rugby en Cataluña que cuenta con papel higiénico en caso de emergencia intestinal pre-partido (o pospartido).  Como siempre, se presentó primero la mitad del equipo. Después, intermitentemente, fue llegando el resto del plantel. Pero aún faltaba nuestra estrella, el número diez: Joaquín. Para los que no entienden mucho de rugby, el número 10 en el campo es que transmite el juego entre la delantera y los tres cuartos, por tanto una figura muy importante para el partido. Finalmente Joaquín llegó, pero nadie aplaudió, lo cual eso quiso decir que tan importante no era. El rugby es así, un deporte de equipo.

Después vino el momento del ritual de los vendajes previos al partido, que sirven más para cubrir los achaques de la edad que para proteger verdaderas lesiones. Pero estos tienen dos particularidades. Primero: Cuando salimos al campo parecemos el personaje de la  “La Momia” de la antigua película de Boris Karloff. Segundo: Como nadie sabe hacerse los vendajes como Dios manda, a pesar de tener cuatro médicos y un enfermero en plantel, este se cae a los cinco minutos de partido. Resumen: No sirven para nada.

Bueno, salimos al terreno de juego, que más que un campo de rugby recordaba al granito de los búnkeres normandos por su dureza (El CRT es un club ecologista no gasta agua para ablandar el campo). Empezaron los precalentamientos dirigidos por nuestro hombre del INEF, Jaume. Obviamente, y como manda el rugby de los veteranos, solamente entre un 45% y un 50% del equipo seguía los ejercicios que el dedicado profesor de educación física mandaba. Al culminar la etapa de calentamiento muchos ya estaban cansados y miraban hacia la zona del tercer tiempo. Pero aún faltaba lo mejor: El partido contra XV Matusalem de Sant Cugat.

Old Vultures Vs XV Matusalem Rugby Sant Cugat (0-5)

El arbitró, un joven que podría ser el hijo o el nieto de varios jugadores, dio el silbatazo de salida. Nuestra “estrella”, el apertura que llegó último, dio el chute inicial. Mientras la pelota dibujaba una extraña parábola en el aire que hasta hubiera sorprendido al mismo Isaac Newton, los jugadores que estaban debajo en el campo para recibirla corrían desordenados como las hormigas cuando les rompes el hormiguero con un palito. A los 00:00:58 de comenzar el partido ya hubo el primer cambio en el CRT. Matusalem mantenía al CRT en su propio campo con mucha dureza como el combate final entre Rocky Balboa y Apolo Creed. Su apertura, el número 10, curiosamente muy parecido a el verdadero Matusalem (Para los que no saben quien era Matusalem, este fue el octavo patriarca, hijo de Enoc, padre de Lemec y abuelo de Noé (quien fue el último de estos patriarcas. Según la Biblia vivió 969 años). No sabemos si este apertura tenía 969 años pero se sospecha que también podría rondar esa edad.

En el segundo tiempo el partido se puso más candente. Se empezaron a repartir sopapos, pisotones y uno que otro insulto de manera gratuita. Esto hizo que hubiera un rifirrafe entre un jugador de Sant Cugat que llevaba unos pantalones rojos que parecían los calzones de Superman y nuestra gran estrella del CRT “El negro” Joaquín . El árbitro, como si de una discusión de patio de colegio se tratara, puso orden rápidamente y los ánimos se calmaron.

Finalmente, el juego más ordenado y efectivo de Matusalem hizo que el marcador se ponga 1 punto por arriba del CRT. Los “Lilas”, como los llamaba el paciente árbitro, lucharon como verdaderos guerreros romanos hasta el final, haciendo honor al nombre de la ciudad donde tuvo origen el club en una tarde fría del otoño de 1987 (Lo de tarde fría y otoño es mentira. Habrá sido en una cantina después de la quinta ronda).  

Finalmente el partido acabó. Y como la espuma misma de la cerveza, los ánimos se calmaron y se hizo el clásico pasillo de honor, saludos, abrazos y algún que otro beso. Pero al CRT todavía le quedaba un partido más. Jugaría contra el equipo de argentinos nacido a principios del año 2000 llamado Corralito. Pero esa es otra crónica…

Perpetuado por L. Clavero con todo el cariño que el rugby y sus jugadores se merecen.       


 

Old Vultures Vs Corralito Rugby Club (0-5)

En el segundo partido la verdadera pulpa de CRT se vendió al equipo rival. CRT quedó huérfano de sus mentores y maestros argentinos, y quedó a merced de la providencia rugbistica. Sus estrellas, Pablo, Joaquim, Laureano y Osvaldo disfrutaron destrozando a quienes cinco minutos antes habían sido sus compañeros de equipo. No hubo bajas que lamentar salvo que Harry Potter casi pierde un ojo y Magi cayó como una bolsa de patatas a metros de los palos haciendo salta el sismógrafo del Institut Geografic Catalá. 

En el segundo tiempo, cuando ambos equipos tenían más CO2 en su sangre que O2, CRT en un acto épico, catódico y ochentero hizo entrar a HE-MAN, más conocido como "Oscar H". Pero no su espada ni todo el poder de Garyskull pudo contra la testosterona pampeana que siguió aplicando el rigor de su juego haciendo crujir las oxidadas articulaciones del viejo equipo tarraconense.

Y a pesar del óxido en una situación digna de haber sido revisada por el VAR los oxidados Vultures estuvieron a punto de igualar la contienda. Por una brizna de hierba no fue posible, pero en el caso de que el pasto no hubiera estado yermo de tan noble herbácea planta, esa marca no se hubiese escapado.

Cabr….pipipiiiiii... No me puedo sonar la nariz!!! Todavía saco sangre de ayer!!! Ya no hago más carreras, nadie me sigue. Qué no pilleis a un gordo corriendo...

Pero que me aclare... Corralito erais uruguayos o chilenos?

Crónica extreta de la conversa del grup Whasapp: Partits Old Vultures

Laureano, Eugenio, Raúl i Lluis

 

Corralito Rugby Club Vs XV Matusalem Rugby Sant Cugat (10-20)

El último partido jugado en el conjunto argentino y Sant Cugat tuvo un punto nostálgico. A muchos nos hizo abrir aquel cajón de los recuerdos en los cuales jugábamos en el patio del colegio jugando al "pilla pilla".  Fue como las tan conocidas y de moda "guerra de almohadas", nadie placaba eran todos abrazos (algunos hablan también de besos). El campo de hormigón del CRT, más parecido a un búnker normando que a un campo de rugby por su extrema dureza, hizo que muchos jugadores recurrieran al mágico spray enfriador que tenía en su poder nuestra fisioterapeuta. En los últimos minutos, cuando Osvaldo ya tenía hambre, Pablo apagó uno de sus motores y todos los del CRT estaban poniendo en práctica sus canticos de: “Birras! Al bar! Birras, birras!! Al bar, al bar!!, Biras, birras, birras!!! Al bar, al bar, al baaarrr!!!”, Sant Cugat hizo una marca decisiva casi caminando, definiendo un partido épico que quedará en los anales de historia.

Crónica feta per Laureano, extreta del grup Whasapp:  Partits Old Vultures

3er temps i Calçotada

Un cop finalitzats els partit i passats per les dutxes, tots els participants van gaudir d’un bon 3er temps de vermut amb diferents coses per picar i beure, així van fer temps per desprès passar a gaudir d’una bona calçotada.

Va ser un bon combinació d’àpat: asado argentino i calçotada catalana preparada per un gran mestre de la cuina a la brasa "Chef Marcelo".  

Els Old Vultures obsequiarem als nostre amics del Corralito Rugby Club i els XV Matusalem Rugby Sant Cugat amb porrons i Chartreuse, per practicar el domini del porró, però aquest domini porroner del Chartreuse es dels Old Vultures ho tenim molt per la mà.

En l’àmbit esportiu

En el nivell esportiu l’equip dels Old Vultures continua el seu aprenentatge, tenim que estar molt orgullós del paper fet al torneig, malgrat no sumar cap victòria; però sí podem dir que hem sumat en: experiència, capacitat de reacció, esforç d’equip i honor per defensar fins l’últim moment els colors.

En els dos partits ens va faltar efectivitat en l’atac, estàvem concentrats i en algun moment l’ocupació del camp no va ser del tot efectiva ni encertada. Ens faltà una mica més de lideratge en els davanters i en la línia, no vam aplicar les dinàmiques que entrenem en atac i vam resultar ser poc efectius en els agrupament de les entrades per part de davanters i en la línia que amb errades a la mà i alguna rifada innecessària de la pilota, ens provocà pèrdues de l’ovalada.

Cal destacar que va sofrir la falta d’efectius per dos motius. El primer perquè els argentins del nostre CRT (Joaquin, Pablo,Laureano y Osvaldo) es passaren al Corralito Rugby Club en el segon partit, els nostre companys ens ho van posar difícil. I el segon punt de falta d’efectius, el vam acusar a la segona part del partit disputat amb els amics del Corralito, que malgrat que els Old Vultures estabem mancats d’efectius degut a petites contusions i lesions, aconseguíem frenar-los.

Sincerament cal dir que no teníem el millor dia i aquesta era l’expressió que repetíem tots, i si fem autocrítica de com hem plantejat els partit. En atac ens ha faltat visió i organització, en defensa estàvem més pendents de l’ovalada que del bascular en defensa.

Tot suma i cal dir que ha estat una experiència positiva perquè ens han donat una lliçó per aprendre i no confiar-nos en la victòria. Cal dir que hem tingut en les nostre mans remuntar els resultats i que sols hem rebut una marca en cada partit, per part de dos equips molt experimentats. Es juga com s’entrena, com diu en Cesar, però també ens diu que de les derrotes també s’aprèn i que el més important es sortit dels partits amb el cap ben alt i haver sigut dignes rivals.

Crònica: Laureano Clavero & Mario Mariné

El S14 s'assegura el playoff

Els pobres resultats de la primera fase de la temporada van suposar que l'equip dels Voltors alevins jugués a la tercera divisió catalana. Llavors, l'equip va assumir com a objectiu estar en condicions de disputar el primer lloc fins al final. I aquest objectiu es va poder donar per aconseguit dissabte, gràcies a la victòria sobre el combinat Catalunya Central.
La relaxació general provocada pels últims resultats no permetia estar molt tranquil, però els rituals d'un equip estan per a aconseguir aquesta mica més que a vegades resulta suficient. I l'esmorzar en grup previ a cada partit està sent tot un talismà.
Jugava l'equip una mica espès i costava reciclar la pilota amb una millorable gestió de l'àrea de contacte i sense la nostra mig-melé habitual, però una defensa sòlida dels Voltors permetia que el camp s'anés inclinant cap a la zona de 22 rival i que anéssim distanciant-nos en el marcador durant la primera meitat.
A la segona, que començava amb un guió similar, dues manques de concentració gairebé consecutives van permetre al conjunt del Catalunya Central fer dues bones marques que obligaven a posar-se les piles. Assentats una altra vegada en defensa, els nois de lila tornaven a posar distàncies. No obstant això, no aconseguíem treure tot el partit a la nostra superioritat física i molt mèrit en això ho tenien els visitants.
Així doncs, el 32-10 definitiu permet als nostres alevins posicionar-se al primer lloc de la classificació i des d'aquí viure la pròxima visita del Reus en una jornada molt singular que esperem convertir en una gran festa del rugbi. Perquè què bonic és jugar amb tanta gent animant com en aquesta ocasió!

LesVoltors, a semifinals

El partit no era un partit qualsevol, era el partit decisiu, el partit que faria que Les Voltors entrin als play-offs o quedin fora de la competició.
Molts nervis, emocions i sobretot concentració. Van entrar al camp disposades a treballar de valent per la victòria. Des del començament del partit van tenir la situació controlada en tot moment.

El joc de les voltors va ser fluït, demostrant, finalment, altre cop, que eren elles mateixes: les cèl·lules, la línia... i així, fent el que saben fer i, sobretot, passant-s'ho molt bé, van arribar tres assajos als minuts 15, 25 i 39 de la primera part de la mà de Cristina Jorba. S'arribava al descans amb un resultat de 15 a 7.

A la repressa, van arribar dues marques més de la Cristina. El conjunt Catalunya Central no va ser fàcil de batre, donant un joc molt constant i una bona presió que va ser l'espurna que va mantindre a to les noies Voltors en tot moment, agressives i penetrants durant els 80 minuts del partit. L'assaig de la Marta Piñana (minut 30 de la segona part) va ser fruit d'una molt bona compenetració i acció d'un equip que un altre cop va demostrar estar molt unit.

S'arribaria al final del partit amb un resultat de 31-17 i la classificació pel conjunt lila.

 

Cristina Jorba

Calendari

 
Consulta la nostra agenda

Galeries

 
Totes les imatges del Club

Patrocinadors

 
Espònsors principals del Club Rugby Tarragona