• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

AMISTÓS SUPERSENIORS CRUC vs OLD VULTURES

Diumenge 1 de desembre 2019

La temporada passada els Superseniors CRUC ens visitaren el 31 de març de 2019 i ara tocava tornar la visita al seu nou camp de gespa artificial. Al matí de diumenge sortírem des de diferents punts tots els que podíem assistir al partit, anàvem molt justos d’efectius però sempre hi ha algun argentí que coneix a un altre argenti que algun cop han jugat junts i gracies aquesta crida, entre un i a altre argentí aconseguim sumar uns efectius addicionals per jugar amb una mica de garanties i tenir algun moment per agafar aire al llarg del partit.

Una hora abans com es de rigor anàvem arribant els integrants dels Old Vultures Argentinitzats (a partir d’ara els anomenaré O.V.ARs). Tot esperant poder entrar al vestuari ens va agafar salivera en observar els sofregits i sentir l’olor de la sèpia torrant-se a la paella; estaven preparant dos paelles per al 3er temps. En aquell precís moment vaig pensar que era una estratègia molt encertada per desconcentrar-nos, estar allà sentint l’olor del sofregit, una eina per motivar que sortíssim al camp desconcertats, però tot al contrari vam sortir a donar-ho tot.

A les 12:00, el partit amistós Superseniors CRUC amb els Old Vultures Argentinitzats va jugar-se, previ pacte de fer inicialment dos parts de 20 minuts,  posteriorment es va jugar una part addicional de 20 minuts ja amb jugadors intercanviats que afegirem per qui encara tenia ganes de jugar una estona més.

La bona temperatura, sense ser calorós l’ambient ens va fer gaudir del rugby regit per les normes Oldie. Els dos clubs participants en l’amistós de veterans jugaren amb l’ovalada de forma respectuosa i cordial perquè realment el que s’imposa és el componen social que fa que el dia de rugby sigui especial. Al llarg del partit les expectatives en defensa dels O.V.ARs no es van complir com esperàvem, degut a que no pressionàvem amb la suficient intensitat per frenar els intents per trencar la nostra defensa; en diverses ocasions ens sobrepassaren fins a marca. No vam deixar de lluitar quan tocava atacar, no hi havia atacs solitaris, però la bona disposició en el camp i els placatges efectius del rival els frenàvem, també l’amplia banqueta que disposava el Superseniors CRUC ens deixava a nosaltres amb la llegua fora i ells amb la frescor a la cara.  Però els O.V.ARs amb l’ovalada a les mans no deixàvem d’intentar desplegar el nostre l’atac; els davanters en agrupacions de tres guanyaven metres i els ¾ en les transicions de l’ovalada, ajudades amb bones accions de suport també guanyaven metres però l’oval fins a marca ens costava: suor, placatges, melés i rucks. Malgrat que sembli que sortíssim amb decepció per no aconseguir un resultat més igualat tenim que dir que vam ser lluitadors en tot moment i també cal dir que “es juga segons s’entrena” i últimament per diverses adversitats, lesionats, mal temps i altres situacions; no hem estat reunits els temps suficient per tenir un equip bàsic més compenetrar, esperem reactivar-nos i tornar a les dinàmiques de la temporada passada, que al febrer ens toca organitzar el III Torneig de la Calçotada.

Un cop finalitzat el partit i passats per les dutxes, tots els participants van gaudir d’un bon 3er temps amb unes paelles espectaculars, begudes i cervesa. Els Old Vultures obsequiarem als nostre amics del Supersenior CRUC amb una ovalada amb l’escut del Club Rugby Tarragona; i els veterans del CRUC, en motiu del fer 15 anys com a club ens regalaren una de les primeres samarreta de joc, que esperem que el dia que aconseguim tenir una casa club al camp esperat, la lluirem amb orgull entre molts altres records.

Crònica: Mario Mariné