• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Victòria a la final (S14)

Els voltors sub-14 guanyen la final de la Lliga de tercera al Químics (48-17)

1

Tant és amb qui juguis una final, sempre serà un rival difícil. Però si, a més, es tracta de l’únic equip que t’ha guanyat a la lliga regular, es impossible refiar-se’n ni una mica. I no ho vam fer.

Al nostre bàndol, els nois i les noies “li tenien ganes” al Químics, perquè pensaven que la derrota a la Teixonera havia estat evitable i els va fer ràbia que quan van començar a remuntar ja fos massa tard. Però calia redreçar bé aquests ànims, perquè el míster no ho veia tan clar. Portàvem unes setmanes en què la meitat de l’equip estava molt (molt!) tocada físicament i, a sobre, del viatge a Andorra del cap de setmana anterior vam tornar amb dues baixes a la nostra línia titular per al partit més important.

Vam analitzar tot el que ens havia sortit malament en aquella llunyana jornada de gener: gran part de culpa va ser de l’activació (confiats/des i adormits/des) i de l’alineació (per les baixes i per fer algunes proves). I també què feia bé el rival: equip ràpid que mou la pilota, amb dos o tres jugadors que quan s’associaven causaven estralls, a més de molta capacitat de treball de tot l’equip.  

I amb aquestes observacions vam fer canvis per fer més protagonista la davantera i també vam treballar la contundència de la línia, per evitar el ràpid ordre defensiu dels contraris, a més de posar remei als problemes de contenció de les internades per les bandes que tant de mal ens van fer l’altre cop.

2

Eren tantes les coses que havíem millorat respecte al nostre anterior encontre i la confiança en els canvis introduïts que la frase de la setmana era: “NO S’HO ESPEREN!”. I la veritat es que van sortir prou bé, tot i el dubte (la por, diria jo) de si aguantarien tot el partit o si les diverses molèsties físiques que tenia la majoria faria que anessin sortint-se del joc.

El passadís per entrar al camp que ens va fer la gent del club va ser el més ensordidor que podíem imaginar i ho agraïm de tot cor. Si als voltors els calia una mica més de motivació, de segur que la van trobar aquí.

 De bon començament es va veure la intensitat i la concentració dels nostres alevins. Van desplegar un joc viu i contundent que va anar tenint el seu premi, si bé a la conquesta en les fases estàtiques (especialment a les touches) no vam estar tant encertats com hauríem desitjat.

La davantera feia un bon treball de desgast i la línia cometia molt pocs errors. A més, la feina per a la contenció dels atacs rivals també funcionava. Va ser una primera part quasi perfecta, com demostra aquesta dada: quan va arribar el descans el Tarragona  anava guanyant 31 a 0 i els Químics no havien pogut trepitjar encara la nostra zona de 22.

3

Al descans no vam fer substitucions, perquè els i les voltors estaven jugant tan bé que era per repensar-s´ho si havíem de fer algun canvi, tenint en compte que no ens refiaríem d’aquests oponents i que calia agafar més avantatge per quan comencessin els problemes físics. Però val a dir que l’increïble treball de la fisio, la nostra estimada Vane (i la seva pomada de foc), va permetre que això no acabés succeint.

A vegades ens ha passat que els primers moments de la represa tenim uns minuts fluixos fins que tornem a agafar el ritme, però aquest cop vam poder fer una marca al poc de tornar al camp que donava certa tranquil·litat. Tot i així, va ser ara quan els visitants, que mai ban abaixar els braços, començaren a contraatacar amb més empenta i van fer que la segona part fos molt disputada, amb repartiment de marques per ambdós equips. Aquesta lluita dels rivals va anar a més, a l’hora que els nostres alevins baixaven una mica la intensitat degut al desgast, però el marcador ja estava molt a favor com per témer la derrota.

4

Durant tot l’encontre es va viure un ambient d’autèntica final, amb els ànims continus de les dues aficions. A més, va ser un gran detall que vinguessin representants de la Federació amb els trofeus i va ser bonic que cada equip li hagués de fer lliurament a l’altre.

Als Químics els felicitem i aplaudim ben fort. Amb molt pocs jugadors han estat molt competitius durant tota la lliga i han arribat a la final, lluitant-la fins l’últim moment, i això demostra una gran implicació per part de tot el grup. El nostre respecte va per ells i elles i tant de bo la propera temporada els dos conjunts puguin tornar a trobar-se, tot i que alguns ja no ho veurem.

Suposo que en parlar d’una final el que toca es fer un petit resum de la temporada, però és tan difícil en només unes quantes línies! Només diré que és una llàstima que gairebé l’únic que se sap dels equips és si perden o guanyen. La dictadura del marcador fa que si guanyes semblis bo i si perds semblis dolent. Al llarg del camí la gent no té constància del munt de complexitats amb les que s’ha de lluitar setmana rere setmana.

5

Més important que el fet de que els i les voltors sub-14 hagin guanyat és COM han guanyat. En el terreny esportiu, la gent que s’hagi apropat a veure’ls jugar el playoff s’haurà adonat del bon nivell de joc.

No tan fàcil de veure, potser, són unes altres actituds. Com per exemple que decideixin jugar amb només 14 jugadors/es quan els rivals tenen un menys al camp (excepte si és per una expulsió) o dir-li a l’àrbitre que anul·li una marca que ens dona per bona fent-li veure que hem comés una infracció prèvia.

Quan veus aquestes (i moltes altres) actituds saps que, guanyin o no, han fet una bona feina i s’han convertit en jugadors/es de rugbi de veritat.

Més enllà d’això, la superioritat mostrada a les eliminatòries ha de servir per convèncer-los que haurien d’haver jugat en una altra categoria i que l’any vinent no poden conformar-se amb la tercera divisió.

Ha quedat palès tot el que saben fer, malgrat les limitacions de tenir només un sol entrenador, i també que tenen i mostren els valors que fan sentir orgullós a un club. Ara el que toca és saber premiar-los i cuidar-los com mereixen per assegurar-nos que tot això pugui tenir continuïtat a casa nostra.

6

Crònica de David Garthía

Old Vultures a Sant Cugat

Diumenge 12 de maig 2019

Als Old Vultures ens tocava jugar fora de casa, el matí de diumenge ens desplaçàrem a Sant Cugat amb molta falta d’efectius habituals, degut a: compromisos familiars, laborals o rugbistics; aquest últims com a conseqüència que alguns dels nostres Old formen part de l’equip d’entrenadors i delegats de l’escola del club que els hi tocava desplaçar-se a Vic per la Trobada d’Escoles de Rugby de la FCR. Aquesta manca de efectius es va suplir amb els Pupas, companys argentins però no confondre amb els Pumas.

Els equips participants al triangular de Sant Cugat van ser: XV Matusalem Club Rugby Sant Cugat (amfitrions) Club Natació Barcelona i els Old Vultures & Pupas en representació del Club Rugby Tarragona, aquest últims amb la incertesa que pràcticament no havíem jugat mai junts. Ens vam organitzarem segons les posicions que més o menys acostumàvem a jugar en els nostres respectius equips per gaudir de un bon dia de rugby.

L’organització del triangular va distribuir els enfrontament entre els 3 equips de la següent forma:

XV Matusalem Club Rugby Sant Cugat Vs Old Vultures & Pupas

XV Matusalem Club Rugby Sant Cugat Vs Club Natació Barcelona

Club Natació Barcelona Vs Old Vultures & Pupas

Cada equip jugava 2 partits de 25 minuts amb un total de 50 minuts jugats que es regiren per les normes Oldie. Els partits va iniciar-se a les 11:00 del matí i finalitzaren aproximadament sobre l’una del migdia, permetent als veterans dels clubs citats tornar a gaudir del joc i retrobar-se amb vells amics. Un encontre de veterans que juguen amb l’ovalada sempre té un componen social que fa que el dia de rugby sigui especial.

Un cop finalitzat els partits i passats per les dutxes, tots els participants van gaudir del 3er temps amb diferents coses per picar i begudes.

Les claus dels partits

El primer partit malgrat no disposar d’una banqueta amplia i no haver jugat mai junts els Old Vultures & Pupas van defensar-se força bé, en front d’un rival que disposava de efectius i que li permetrien jugar amb certa comoditat. Els Old Vultures & Pupas van sortit al camp plantejant que calia posar molta disciplina, ocupar bé els espais i comunicar-se per frenar al rival que anava a totes, però la premissa més important era: “passar-ho bé jugant a rugby”. Al llarg del partit les expectatives en defensa es compliren amb molt bones accions. La bona disposició en el camp i fent placatges efectius, frenaven al rival en els seus intents de trencar-los la línia; la concentració de l’equip van ser clau del bon joc. Ja casi a les acaballes del parit, els Voltors & Pupas van rebre un assaig en una jugada en que els Matus iniciaren prop de la línia de 22 dels Voltors.

En el segon partit la defensa (o millor dit l’atacant per guanyar metres al rival impedint que avanci), va ser força efectiva i la clau per un resultat molt satisfactori per l’equip Old Vultures & Pupas. En dos ocasions dipositaren l’ovalada sobre la zona de marca rival, després de bones fases de joc entre davanters i 3/4. Es va patir en els minuts finals, lluitant per defensar la nostra línia de marca, ja que els integrants del Club Natació Barcelona no defalliren en els seus intents d’aconseguir un assaig.

En aquesta jornada hem pogut comprovar que els Old Vultures podem formar equip amb altres jugadors, aconseguir plantar cara i obtenir resultats positius. Continuem creixent i estant molt orgullós del joc fet, de l’experiència viscuda, l’esforç d’equip i l’honor per defensar fins l’últim moment els nostres colors.

Crònica: Mario Mariné

Viatge del S18 al Campionat d'Espanya a Zarautz

Zarautz (Gipuzkoa), 26-28 abril 2019

Intens cap de setmana viscut a Zarautz, pels nostres S18 al Campionat d’Espanya. Més de 30 equips, 4 camps adaptats per la pràctica del Rugby, en les mateixes instal·lacions (cosa impossible de veure a tota Catalunya).

El campionat estava organitzat en 2 competicions, una amb 8 equips seleccionats (els més punters de la península), i l’altra competició oberta amb molts grups de tres equips. Un cop jugat contra els equips del grup, es repartien els equips en or (primers de grup), plata (segons de grup) i bronze (tercers de cada grup).

Divendres 26 d’abril per la tarda, el viatge no començava massa bé. Es presentava una baixa d’última hora, un jugador del Vilanova no podia viatjar, teníem 40 minuts abans no ens recollís l’autobús per intentar suplir la baixa. Vam poder incorporar un jugador de S16 de segon any. Sense cap altre contratemps comencem el viatge. Viatgem amb 11 jugadors S18 i 5 jugadors S16, 2 d'ells del nostre club. A les 23:30 del vespre arribem a la que seria la nostra base d'activitats a Zarautz - Casa Begoña, ubicada a tants sols 5 km del centre de la població i a las portes del Parc Natural de Pagoeta, ubicat a mig camí entre San Sebastián i Bilbao.

Dissabte 27 d’abril, a les 7:00 del matí ens llevem per esmorzar i desplaçar-nos als camps de la competició. Ens tocava competir en un grup molt potent amb dos equips de jugadors superiorment físicament molt més forts que nosaltres. Primer partit contra Jaen, amb el resultat de 52-0, segon partit contra Tecnidex Valencia 53-0. Malgrat els resultats vam plantar cara en tot moment i ho intentarem per tots els mitjans possibles. Va a dir que el nostre conjunt es presentava al campionat amb diverses baixes per: exàmens, viatges fi de curs, etc.... Per el sistema establer en el campionat, el destí fa que tinguem que jugar al dia següent 2 partits contra Castelldefels, anada i tornada, decidim amb els companys del CRUC nomes fer-ne un per poder avançar la sortida ja que no tindrem que disputar cap partit mes.

Dissabte tarda vespre, després de la competició es va descansar i fer una sortida per la població, on vam poder degustar el típics pinxos i després retornada a Casa Begoña.

Diumenge 28, partit contra CRUC on ens avançarem fent la nostra primera marca del campionat, ens retrobem amb el nostre bon joc, movent molt la pilota i defensant amb actitud els rucks però el cansament ens passà factura, acabant el partit amb un resultat advers de 8-34. Un cop acabat el tercer temps emprenem la sortida cap a casa.

Les valoracions d'aquest viatge han sigut molt positives, els jugadors S16 s'han adaptat al grup molt ràpidament i responent a les expectatives que teníem d'ells, els lligams amb els companys de Vilanova s'han multiplicat. La propera temporada continuarem junts i les bones sensacions transmeses aquesta temporada faran que la pròxima donem un salt qualitatiu. Dues ciutats allunyades treballant juntes pel futur dels nostres nois, perquè segueixin gaudint i jugant a aquest esport que tant ens agrada.


Andreu Vila
Delegat Sub18

Els alevins vencen al CatCentral (50-7) i jugaran la final

Es fa una mica estrany preparar una semifinal tot tornant de vacances, per això la principal preocupació de la setmana era l’activació física i també la mental. I pel que es va veure dissabte a la Laboral, sembla que va anar bastant bé. Comentaven algunes mares que les seves filles i fills havien anat a dormir ben aviat la nit anterior, que s’ho estaven prenent seriosament això, i ho van demostrar també des del primer minut de joc.

A més, per una vegada tota la planificació del dia es complia al minut i, a sobre, els nens i les nenes de l’escola li fan el passadís a l’equip quan entren al terreny de joc. Com no havíem d’aconseguir un bon resultat?

L’encontre va començar a bon ritme, però va ser a mitjans del primer temps quan la defensa voltor va augmentar encara més la intensitat i el cos a cos es va tornar constant. Com que, a més, un dels nostres jugadors va ser expulsat, hi havia el dubte de si es podria mantenir aquest ritme fins al final, però si que van poder, esperonats també pel marcador cada cop més a favor.

També el reciclatge de la pilota als agrupaments estava sent millor que a d’altres partits, però el bon ordre defensiu de l’equip rival no permetia treure’n tot el partit. I la recuperació de l’ovalada a algunes melés va donar més opcions d’atacar amb espais, llàstima que vam tenir alguns errors amb les mans que haurem de procurar evitar al proper partit.

Els nois i les noies de Catalunya Central no van baixar mai els braços, ni quan la semifinal estava ja decantada per als locals, i fins l’últim moment del matx van estar assetjant la nostra zona de marca amb molta empenta. Però amb la defensa tan concentrada i intensa que van desplegar els nois de Tarragona, senzillament no era el dia per endur-se una marca més com a premi pel seu esforç.

Esperem mantenir aquesta concentració per a partit decisiu d’aquí a dues setmanes, amb el viatge final a Andorra just al mig, que servirà per carregar piles i fer encara una mica més d’equip, tenint en compte que l’autèntic premi que ens enduem per haver guanyat aquest partit és poder jugar junts un dissabte més.

Només una cosa vam oblidar dissabte: el bombo. Sortosament tenim encara una final per treure-li la pols i sentir-lo ben fort ;)

Amistós Old Vultures vs Superseniors CRUC

Diumenge 31 de març 2019

Les previsions climàtiques presentaven que el temps seria ideal per una bona jornada de rugby: temperatura no molt elevada i presència de pluja, però sols els núvols van ser-hi. L’aigua tan necessària pel nostre terreny de joc, ni es va deixar caure. El partit amistós entre els Old Vultures i els Superseniors CRUC va jugar-se a les 12 del matí (hora nova, segons un dels últims canvis d’horari d’estiu). Es jugà en un camp polsós, que ja ens fa pensar que la superfície del terrenys és com un gran terra enrajolat i per això ens planteja buscar un patrocinador de rajoles que ajudi en la compra de material sanitari per reparar rascades, cremades, ferides sagnants i contusions diverses per tot el cos dels rugbiers.

Els dos clubs participants en l’amistós pactarem distribuir l’enfrontament en dos parts de 25 minuts. El partit va iniciar-se puntualment a les 12:00 del matí, permetent als veterans dels clubs citats tornar a gaudir del joc que es regia per les normes Oldie. Un cop més el Complex Educatiu de Tarragona es va convertir en una bona jornada de rugby, un encontre de veterans que juguen amb l’ovalada sempre té un component social que fa que el dia de rugby sigui especial.

Un cop finalitzat el partit i passats per les dutxes, tots els participants van gaudir d’un bon 3er temps de vermut amb diferents coses per picar i beure, així van fer temps per desprès passar a gaudir del plat especial de cigrons preparat per el nostre Xef Andreu, que en aquesta jornada va ser premiat amb la gerra metàl·lica gravada amb el seu nom, l’escut del Club Rugby Tarragona i el nom de l’equip dels veterans “Old Vultures”, així li agraïm aquests fantàstics plats que ens prepara i esperem que per la propera es superi amb una nova exquisidesa.    

Els Old Vultures obsequiàrem als nostre amics del Supersenior CRUC amb l’ampolla de Chartreuse, i ells amablement ens regalaren una imatge emmarcada com a record del partit que jugàrem.

Les claus del partit

Un gran partit, el jugat el matí de diumenge, malgrat no disposar d’una banqueta àmplia per realitzar canvis en front del CRUC, un rival que disposava de molts efectius i que en principi el permetrien jugar amb certa comoditat. Els Old Vultures van sortit al camp plantejant que calia posar molta disciplina i ocupar bé els espais.

Al llarg del partit les expectatives en defensa es compliren amb molt bones accions, la bona disposició en el camp i fent placatges efectius que frenaven al rival en els seus intents de trencar-los la línia; la concentració de l’equip van ser clau del bon joc. Un cop els Voltors tenien l’ovalada a les mans desplegaren el seu l’atac, els davanters en agrupacions de tres guanyaven metres i els ¾ en les transicions de l’ovalada, ajudades per bones accions de suport, conduïren l’oval fins a marca.

La defensa va ser fantàstica i la clau per un resultat molt satisfactori per l’equip, que amb l’esforç fins l’últim moment defensà la seva línia de marca. Ens fa estar molt orgullós del joc fet, de l’experiència viscuda, l’esforç d’equip i honor per defensar fins l’últim moment el marcador a zero.

En l’àmbit esportiu l’equip dels Old Vultures han pujat un mica més en el seu nivell de joc, demostrat que les bones dinàmiques dels entrenaments i els recents exercicis pràctics fets amb l’equip sènior, que estava preparant el partit del playoff de DHC Vueling que els enfrontava contra el Barça Blau, han marcat el clar domini Voltor sobre el camp en les diferents fases del joc.

Crònica: Mario Mariné