• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Albert Gómez Masdeu

Recordo una primera reunió al Moto Club, el Jordi Frisach i jo, on va dir que volia fundar un club de rugbi. Li vaig dir que estava boig. Jo coneixia el rugbi perquè jugava a l'equip de l'Escola d'Enginyers, i ho trobava al·lucinant comparat amb el futbol, però d'aquí a voler fundar un club de rugbi!!!. De totes maneres, el vaig recolzar en tots els passos per a la creació del club, afegint-s’hi el Tito Roda.

Anàvem de tant en tant a Barcelona, a una Federació Catalana que no tenia molt apreci a qui no fos de Barcelona (em sembla que continua igual), però també ens ho muntàvem bé, ja que el Jordi organitzava sopars amb el president de la Federació Catalana de Rugbi, Sr. Sancha (que segons paraules seves: "Sancha és Dios, en el món del rugbi"), i altres directius.

Van ser uns dies de molt rebombori. Tots estàvem estudiant, però vam anar agafant una gran il·lusió amb el club. S’hi van anar afegint col·laboradors: Miquel Blai, John Bates (molt curiós que un "guiri" de l'època parlés català), Andrés Lechuga, l'Stephan, el Mike (l'amic del John), els Baldrich, i molts d'altres.

Els primers mesos van ser d'una activitat total. El Jordi volia que el club comencés amb bon peu, i vàrem montar equip de juvenils, cadets, equip femení (el rugbi femení agradava molt al sr. Sancha, ja que la selecció catalana competia a nivell europeu), i també l'escola de rugbi. Recordo que els dissabtes començàvem aviat, a les 9:00, amb competicions escolars, i ens quedàvem fins a les set de la tarda, amb entrenaments de cadets, juvenils, femení i senior. El Jordi, el Tito i jo erem els entrenadors de tots els equips, ja que ningú en sabia més que nosaltres (imagineu-vos!), fins que vam trobar al Miquel Bonet, que va acceptar la responsabilitat de dirigir el primer equip.

El millor, però, arribava quan acabaven els entrenaments, ja que anàvem tots de festa (i beviem molta cervesa, d'aqui el birra, birra, birra, al bar!, crit proposat per l'Andrés Lechuga i el John Bates, no sé qui dels dos bevia més).

Podria explicar-vos centenars d'anècdotes, aventures, situacions, partits amistosos (recordo que amb el CAU de València vam perdre per més de cent punts), però em sembla que no tinc més espai. Serà en una propera ocasió.

Salut i rugbi!