• Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Carlos Pérez González - President del 2002 fins al 2013

 

Vaig accedir a la presidència l’any 2003. Vaig demanar l'ajuda d'uns quants companys per constituir una Junta amb els mínims legals, i començar a treballar.

Les primeres decisions adoptades en aquell any van ser: No inscriure a l'equip sènior en la temporada 2003-2004 (decisió durament adoptada després d'una reunió a casa meva, un divendres a la nit, de tots els efectius sènior amb què comptàvem…), començava bé!!. Recolzar decididament l'Escola de rugby. Autoritzar a antics veterans de Reus i Tarragona, a poder efectuar entrenaments els divendres a la nit. Crec que totes elles van ser decisions encertades. Després d'un any sense competició oficial, i gràcies a la incipient assistència els divendres dels veterans, van començar de nou a sorgir jugadors per a l'equip sènior, i així, la temporada següent, de nou, vam poder presentar un equip. L'Escola seguia creixent, a poc a poc, però creixia.

Un moment clau per a la història del Club va ser el dia en què l'Ajuntament de Tarragona ens va convidar a anar al Torneig d'Escoles de Rugby d'Orleans, amb motiu de les festes patronals de la ciutat francesa, i en tractar-se d'una ciutat agermanada amb Tarragona (Gràcies Agustí per les teves gestions!). Vam anar amb els xavals que formaven part en aquell temps de l'Escola, i allò, a més de ser una gran experiència per als jugadors, ens va obrir els ulls a la Junta. Vam decidir organitzar alguna cosa semblant, i dins les nostres possibilitats, a Tarragona. És l'origen de la nostra Trobada d’Escoles de Rugby Ciutat de Tarragona.

En aquells temps, treballàvem colze a colze en Diego, l’Àngel, l'incombustible Friskis, Javi, i Seli i Angi a l'Escola. Per sort, l'equip sènior es consolidava, l'Escola, a poc a poc anava donant els seus fruits, i el viatge a Orleans es va convertir en una cita ineludible any rere any.

Aleshores va arribar el cop. Finalitzada la temporada 2005-2006, degut a l'ascens del Nàstic a Primera Divisió, se’ls va cedir el nostre camp en exclusiva i ens van convidar a tornar, paradoxalment, a les instal·lacions d'on havíem estat expulsats: el Complex Educatiu.

Van ser moments difícils. Mentre no teníem lligat un acord definitiu amb el Complex, no teníem on entrenar. Reunions amb els responsables del Complex, a l'Ajuntament, fins i tot a Barcelona amb el Secretari General de l’Esport…, quin estiu!! I quan per fi es va poder disposar de les instal·lacions, un altre gran problema: l'adequació del terreny de joc, un altre viacrucis. Tot eren problemes i problemes…, però bé, al final, vam poder tirar endavant, això sí, havent de disputar els partits locals a Reus durant una temporada completa.

Un altre dels aspectes en els quals s'ha anat treballant, és en el d'anar millorant la gestió del Club. És com canviar la roda del cotxe, sense parar el motor… La realitat del Club sempre va per davant de les decisions, i això comporta petites crisis, algun malentès, i diferències de criteris irreconciliables. No obstant això, es van fent coses, segurament se’n podran fer més i millor, no en tinc cap dubte, però la veritat és que cada vegada hi ha més gent involucrada en el Club. Poc a poc, del grup d'amics i jugadors que van crear un equip de rugby, s'està passant a un Club. Falta molt recorregut, però no en tinc cap dubte que s'aconseguirà…